Hem començat aprenent que tenim molts ossos al cos i resulta que cadascun té el seu propi nom.
Per aprendre alguns noms dels ossos del nostre esquelet i saber on es troben hem treballat de valent en equip.
Hem fet 5 equips. Cada equip tenia un full d'un color diferent amb els noms de 21 ossos.
Cada grup s'ha organitzat per buscar a Internet on eren aquests ossos i després els hem hagut d'enganxar sobre del Dídac.
El pobre ara sí que no pot dir res, té la boca plena de papers!!!
La setmana passada li vam fer mooooltes preguntes al nostre nou company de classe, un de molt primet i discret que tot just ha arribat. L'heu vist?
No sabem si és sord o es fa l'interessant, però no ens ha dit ni mu! :/
El que sí hem descobert és que és un noi.
Hi ha petites diferències entre l'esquelet masculí i el femení, per exemple en la columna vertebral o en la mandíbula, però sobretot és la pelvis la que ens ha donat la pista definitiva.
La pelvis femenina té una obertura més àmplia, perquè està preparada per a què en el moment del part, el cap del nadó pugui sortir.
PELVIS MASCULINA PELVIS FEMENINA
Així que ara que ja sabem que és un noi, i com que ell no ens vol dir com es diu, hem decidit batejar-lo com a Dídac. :)
Aquí podeu veure els noms proposats i com van quedar les votacions.
LES NOSTRES SILUETES ha estat una activitat que ha durat força temps.
Ha tingut diferents etapes que ara us anirem explicant d'una en una.
La primera cosa que vam haver de fer va ser dibuixar les nostres siluetes. Nosaltres sols no podíem fer-ho, així que vam demanar ajuda als nostres companys i companyes perquè ens ajudessin a resseguir les nostres siluetes a llapis. Cadascú va triar la posició que volia.
Un cop teníem les siluetes dibuixades, cadascú va resseguir la seva silueta amb pintura. Vam fer siluetes verdes, grogues, roses, liles, taronges i vermelles.
Després vam pensar una cosa bonica que poguéssim dir de cadascun dels nostres companys i companyes. Les vam deixar recollides en una fitxa.
I aleshores va arribar la part divertida. Vam anar un dia a la sala de psico i un altre dia a la pista. Cadascú de nosaltres portàvem la fitxa de les coses boniques a la bata. Mentre sonava la música havíem d'anar ballant al voltant de les siluetes. Quan la música s'aturava, havíem d'anar buscant les siluetes dels nostres companys i companyes i havíem d'escriure-hi les seves coses boniques.
Quan ja teníem les siluetes plenes de coses boniques, les vam retallar.
Per últim vam llegir i vam reflexionar sobre totes aquelles coses boniques que ens havien escrit les nostres companyes i els nostres companys. Vam pensar sobre:
- si tots els nostres companys i companyes ens havien escrit coses boniques.
- si ens havien dit alguna cosa repetida.
- quina ens havia fet més il·lusió.
- quina no ens esperàvem i ens havia causat sorpresa.
- com ens havíem sentit fent aquesta activitat.
- què havíem après de tota aquesta experiència de les siluetes.
Perquè treballar en equip divideix el treball i multiplica els resultats.
Perquè quan treballem en equip tots fem pinya i ningú no queda fora.
Perquè tenim cura els uns dels altres.
Perquè si ens enfadem, sabem demanar disculpes i sabem perdonar.
Perquè ens ajudem, ens necessitem, col·laborem.
Perquè és entre totes i tots que tenim grans idees.
Perquè quan un està trist, un altre l'abraça.
Perquè totes i tots aportem grans coses.
Perquè ens escoltem i ens respectem.
Perquè juntes i junts ens divertim més.
Perquè quan un està sol, un altre el va a buscar per jugar i treballar plegats.
Perquè pensem en els altres, pensem en totes i tots.
Per totes aquestes coses, aquest curs farem un bon equip i aconseguirem moltes coses tots plegats!
De vegades trobarem dificultats en el camí, però fent equip les superarem. Som-hi Matabous!
Aquest curs els alumnes de cicle inicial i de cicle superior de l'escola participarem en un projecte col·laboratiu que es diu Cadàvers exquisits.
I què són els Cadàvers exquisits? Doncs és un joc inventat pels surrealistes (un grup d'artistes de principis del segle XX) cap al 1925 que consisteix en crear una obra (literària o pictòrica) de manera col·lectiva. Així, un comença una frase o un dibuix i quan ha fet una part li passa a un altre perquè segueixi, però atenció!, el segon no pot saber què ha escrit o dibuixat l'anterior.
El nom d'aquest joc ve donat per una de les primeres frases que es van crear seguint aquest sistema: "Le cadavre - exquis - boira - le vin – nouveau" ("El cadàver exquisit beurà el vi nou")
